L’elevació del si maxil·lar és una tècnica quirúrgica versàtil en la qual es col·loca os a la zona posterior del maxil·lar superior a nivell dels molars i premolars, procediment que permet realitzar un tractament implantològic on abans no era possible per falta d’os.

El procés consisteix a afegir os entre el sól del maxil·lar i la membrana sinusal que es mou cap amunt per tal de proporcionar espai al material de l’implant i que aquest pugui regenerar i fixi els implants de titani.

L’únic material d’empelt que compleix amb la major part dels criteris, per a ser considerat un empelt ideal, és l’os del mateix pacient (os autòleg). La seva principal virtut és la de conferir osteoinducció (ostoecomponentes cel·lulars vius).